Priorat (DOQ)

El cultiu de la vinya va ser introduï pels monjos cartoixans de l’Ordre de Sant Bru quan l’any 1162 el rei Alfons I El Cast els va demanar que s’instal.lessin a la comarca reconquerida del waliat de Siurana. La fundació de la Cartoixa d’Scala Dei als peus del Montsant va fer que set pobles estiguessin sotmesos al domini feudal del Prior de l’abadia i que la comarca comencés a ser coneguda com a Priorat.
Els monjos es van ocupar de la plantació de la vinya, la millora del cultiu i l’elaboració de vins que van cobrar fama i reconeixement públic com a VINS DEL PRIORAT. L’aparició de la fil.loxera a principis de segle va provocar la replantació de la vinya amb peus americans, principalment Rupestris de Lot.
Actualment aquesta varietat només es troba a les vinyes velles i la que predomina és la R-110. Altres varietats que podem trobar són: 161-49, 41B i 1103P. La composició varietal de la vinya va combinar les seves proporcions, essent avui majoritària la Carinyena, seguida molt d’aprop per la Garnatxa Negra.
Des de fa ja bastants anys, s’han realitzat plantacions de Cabernet Sauvignon amb molt bons resultats, la qual cosa ha portat al Consell Regulador a sol.licitar la seva inclusió dins de les varietats autoritzades, com també s’ha donat el cas últimament amb el Merlot i Syrah. La superfície cultivada s’ha reduï t notablement, perquè moltes vinyes van quedar abandonades i es va canviar l’explotació per l’avellaner, l’ametller i l’oliver als terrenys de majors pendents i més difícils de llaurar. No obstant això, i degut a la importància que està aconseguint últimament la denominació d’origen, s’estan recuperant antigues vinyes que s’havien deixat de treballar. Ja hem comentat que, actulament, la superfície abarca unes 1500 ha. Les plantacions actuals es realitzen generalment en sòls replantats que permeten el treball mècanic. Han aparegut cultius emparrats a dos i tres fils que milloren la producció segons en quines varietats. Els rendiments per hectàrea són molt baixos, de 1.200 a 1.500 kg/ha a les vinyes velles i no sobrepassant els 5.000 o 6.000 kg/ha en els joves que es troben en plena producció. Els vins elaborats són majoritàriament negres, encara que hi ha un 10% de vins blancs i una petita quantitat d’elaboracions de rosat. La producció total de la campanya 2000/2001, ha estat de 18.641.76 hl. EI Priorat té una superficie de 19.783 hectàrees, de las quals unes 1.700 estan plantades de vinya. Nomès unes 1.500 ha. estan actualment cultivades.
La zona vitícola de la Denominació d’Origen Priorat està situada a la part central de la província de Tarragona, Comarca del Priorat, en una depressió causada pel desdoblament de la Serra del Montsant en la seva part meridional i está constituï da pels terrenys ubicats als termes municipals de La Morera de Montsant i el seu agregat Scala Dei, La Vilella Alta, La Vilella Baixa, Gratallops, Bellmunt del Priorat, Porrera, Poboleda, Torroja del Priorat, El Lloar i la part nord dels municipis de Falset i El Molar. EI cultiu de la vinya està distribuï t en altituds que van des dels 100m sobre el nivell del mar, en gran part als termes municipals de Bellmunt del Priorat i El Molar, fins als 700 metres al terme de La Morera de Montsant. La configuració del cultiu es caracteritza per pendents que superen el 15 % en molts casos. Durant els últims temps s’estan realitzant replantacions en terrenys abancalats que permeten la mecanització del cultiu. La qualitat del vi del Priorat ve donada en gran mesura per les característiques geològiques del sòl; es tracta de litosòls més o menys evolucionats, sobre un substracte compacte de pissarres del carbonífer, de mitja o escassa profunditat, i amb perfils no gaire ben definits, sovint alternant amb bancs de quarcites.
El trencament d’aquestes roques produeix una gran quantitat de pedres que preserva els sòls de l’erosió i permet el cultiu en forts pendents. Són sòls lleugerament àcids amb pH al voltant de sis i amb un contingut de matèria orgànica al voltant del 2% en el seu horitzó superficial. El clima és de tipus mediterrani: emperat, amb vents secs redominantment del quadrant nord-est; la temperatura mitjana annua1, que és de 15 °C, varia des dels 6 °C al mes de gener als 23 ºC durant els mesos de juliol i agost. La pluviometria mitjana annual se situa en els 600 milímetres. Valors molt elevats d’insolació juntament amb un clima sec i una escassa pluviometria estival creen les condicions adequades per a una maduració d’elevat tenor glucomètric. La variabilitat dels factors que determinen el clima i el baix risc de malalties durant l’època de maduració, fan que la verema sigui molt prolongada, començant per Bellmunt del Priorat i El Lloar a mitjans de setembre i acabant a La Morera de Montsant i Porrera a mitjans d’octubre.